Quan s’inicia el segle XIX Ulldecona és un poble d’una certa importància en el marc territorial més proper, vila fortificada amb muralla, 4 convents, 5 esglésies i imponents edificacions de pedra. Ulldecona de sempre ha estat un nucli important a les comunicacions entre Catalunya i València. Ja la Via Agusta Romana passava pel seu terme municipal. Només per donar un detall, Ulldecona va ser la primera vila del Montsià amb marca filatèlica pròpia des de 1834. Els seus habitants van participar a la guerra de la Independència contra les tropes napoleòniques i va ser una important vila carlista.

La segona meitat del segle XIX és la de la modernització d’Ulldecona, l’arribada del tren amb la inaguració de l’estació al 1867, l’enderrocament de la muralla i de la torre de la plaça marcaran el devenir de la vila.

Un cop urbanitzada per complet l’estació i els serveis corresponents (hangars, molls, magatzems, etc.) els terrenys que es van fer servir van ser subhastats per l’ajuntament. En aquest primer eixample d’Ulldecona es van instal·lar tallers, fàbriques, magatzems i empreses de transports.

La Casa Roure, va obrir al 1897, el Sr. Batista Roure Gonel és un hàbil comerciant que nascut a Sant Mateu va arribar a fer fortuna venent pels pobles farina i gra. El seu magatzem de farines, gra, productes pel camp, conserves, salaons, ultramarins… al costat de la via del tren va ser dels més importants i venia gent dels pobles veïns com Alcanar, Vinaròs, La Sénia, Freginals, Godall… El Sr. Batista Roure Gonel era una persona d’idees progressistes, al 1921 era president de la Liga de los Derechos del Hombre, i al 1931 va ser alcalde d’Ulldecona d’ell és el ban de proclamació de la República. La Guerra Civil 1936/1939 va acabar amb la seva sort, va tenir males experiències amb tots dos bàndols i finalment va morir el 1939. El seu fill Juan Bautista Roure Agramunt va continuar amb la seva empresa fins als anys 1970 llavors els canvis socials i en les costums amb la perdua de pes de la vila d’Ulldecona van fer que aquests grans magatzems no tinguessin sentit ni futur. Des de finals de 1970 fins a mitjans 1990 s’hi va instal·lar una fabrica de figures amb resina sintètica (poliester) i des de finals de 1990 fins a 2018 aquest espai que ara acull el restaurant Lo Paseo era un parking de vehicles.

Lo Paseo és el nom popular que sempre ha tingut el Passeig de l’Estació, aquest carrer ample i que a un costat té la via del tren ha tingut varis noms durant els segles XIX i XX, però sempre a Ulldecona l’hem conegut com a Lo Paseo. Encara que no s’ajusti a les normes ortogràfiques del català hem decidit que aquest sigui el nom del nostre restaurant posant la costum per sobre de la norma.

Benvinguts a Lo Paseo!

Obrim lo dissabte 16 de març

Ens agraden molt aquestes imatges del silenci. La mirada de la nostra fotògrafa (Noa Wu) sobre aquestes superfícies i materials els hi dona una renovada vida. Aquestes imatges sobre detalls expliquen Lo Paseo millor que mil paraules. Espai informal, gastrobotiga i cuina de km0.

Ens encanta veure somriure a Jordi. Enrajolar és la feina fina dels paletes i on es veu la qualitat i experiència. ConstruQuality de tota confiança, rigor i cura pels acabats. Sobretot, ens encanta veure somriure a Jordi.

No volem amagar res a Lo Paseo. Volem que estigueu molt a gust a Lo Paseo. Aquests grans tubs metàl·lics faran que estiguem a gust, portaran aire calent o fred segons la temporada, sense ruidos incomodes i amb una acurada circulació i renovació de l’aire. Conductes i conductistes que van estar uns dies treballant a casa nostra per a que pugui ser casa vostra.

Ja han vingut los pintors. Hem aprofitat per avisar a Juanma i que vingui a pintar el sostre just abans no vinguin els dels conductes de l’aire. Així ho han pogut fer més ràpid. Quasi no sembla ell, disfressat de “cazafantasma”. Tornaran ja al final de les obres a repassar i acabar de pintar. Un plaer per Lo Paseo comptar amb ells.

Els paviments hidràulics són un tresor del passat. Van ser molt populars des del S. XIX fins a mitjans del S. XX. A Lo Paseo hem volgut recuperar-los i fer-ne d’ells la nostra imatge, restaurats per mans expertes per poder gaudir d’aquesta joia molts anys més. Innovar sempre amb els peus ben clavats a la terra, com la nostra cuina.

Cada ofici que treballa en la nostra reforma juga un paper primordial. Els guixaires sempre emblanquinats, han cobert els sostres amb una capa ignifugant i les parets amb recobriments de cartró guix per assegurar la millor confortabilitat. Germans Gasparin venen de La Rapita i són uns grans professionals.

La reforma del local que acollirà Lo Paseo no ha estat fàcil, ha estat primordial el treball amb ConstruQuality. Jordi venia de fer la reforma de Les Palmeres i, anteriorment, Casa Ramon, restaurants de Les Cases d’Alcanar, comptar amb la seva experiència, cura pels detalls i ofici per treballar amb reformes de cases antigues ha estat fonamental per nosaltres.

Sempre s’ha dit que lo més important són els detalls i que una imatge val més que mil paraules.

La Noa ha sapigut captar aquests detalls que expliquen millor que mil paraules les sensacions que volem transmetre amb aquest projecte.

Pedra, ferro i fusta.

Tot projecte necessita ser planificat amb la major precisió possible, i per això cal fer reunions on cadascú aporti des de la seva experiència per sumar i aconseguir el mínim d’imprevistos. Un gran equip per un gran projecte. Lo Paseo.

Abans de començar.